Tipus | ètnia i eslaus |
---|---|
Llengua | polabi i llengües lequítiques |
Els eslaus polabis (Baix sòrab: Połobske Słowjany, polonès: Słowianie połabscy, txec: Polabští Slované) és un terme col·lectiu que s'aplica a un conjunt de tribus lequites que vivien al llarg del riu Elba, en un territori delimitat per la mar Bàltica al nord, el Saale i la imaginària frontera anomenada Limes saxoniae a l'oest, les muntanyes Ore i els Sudets occidentals al sud, i Polònia per l'est. També han estat coneguts com els eslaus de l'Elba (en alemany: Elbslawen) o com a wends. El seu nom està compost per dos termes d'origen eslau po, que significa "de/al costat/al llarg", i tot seguit el nom del riu l'Elba (Labe en txec i Łaba en polonès).
Els eslaus polabis van començar a assentar-se al territori de l'actual Alemanya a la segona meitat del primer mil·lenni. Van ser conquistats en gran part pels saxons i els danesos al segle xii abans de ser inclosos dins del Sacre Imperi Romanogermànic. Les tribus es van germanitzar gradualment i foren assimilades en els segles següents; els sòrabs (a vegades sorbs) són els únics descendents dels polabis eslaus que han conservat la seva identitat i cultura. Es dedicaven principalment a l'agricultura i la societat estava parcialment militaritzada per fer front a les amenaces. Adoraven els déus pagans eslaus.
El llenguatge polabi s'ha extingit. No obstant això, les llengües sòrabes són parlades per aproximadament 60.000 habitants de la regió i són considerades pel govern d'Alemanya i dels landers afectats com a llengües oficials de la regió.